Canvi de Nivell...

Molt bones a tothom (de nou).

Ja sabeu com funcionen els blogs que no son temàtics, que s'escriu quan es pot i quan es te algun tema a xerrar. Jo he estat en standby uns mesos, però de tant en tant, reacciono i aquí estic.

Aquest post es diu "canvi de nivell" per varies coses, per mi un nivell es com quan jugues amb una consola i vas guanyant pantalles. La vida es aixi oi? Nivell superat? O quan t'encalles en un que no hi ha manera i després desenvolupem dos possibles fins...

* Seguir un altre dia i intentar passar el nivell.

* O be, el deixem ja de per vida i no optem a més.

També s'ha de tenir molt present que depèn l'edat no fem canvis de nivell, només estem evolucionant fins arribar a "la pantalla final de nivell".

Això si, sempre el que podem fer, es decidir si el nivell que volem passar es en MODO:

Fàcil

Normal

O bé Difícil.

Jo crec que al "difícil" no arribem mai, només quan les situacions de la nostra vida es compliquen de tal manera que penses: "uuuiii hi ha algú allà dalt que no m'ho vol posar fàcil" i es quan la vida es complica tant que no saps per on tirar. Aixo si, tenim la facultat de no recordar la gran majoria de problemes de la nostra vida, fins que algú no ens ho recorda. Per molt superat cada Nivell, sempre ens queda aquell regust de: "Vaig necessitar 10000 partides per aconseguir-ho"

Las persones que van pel nivell fàcil, son aquelles que no es compliquen ni per decidir si volen un gelat de maduixa o de tonyina. Ho tenen clar!! O bé també hi ha l'opció dels que neixen amb una flor al cul, aquesta espècie d'animal son els que sempre demostren que la teva vida val poc i que la seva es la ideal (en teoria clar).

Però si ens parem a pensar qui son els més afortunats, son els que estan al Nivell NORMAL. Tenen de totes les opcions... tant del nivell Fàcil com el del nivell Difícil. Aquí crec que ens engloba a tots.

No vull ser catastròfic sempre, i per demostrar-ho us explicaré que fan els coala quan troben parella... mengen eucaliptus!! Per variar! Perquè després diguin que els homes som de costums fixes.

Be doncs, tot aquest post es per explicar que hi ha moments que TOTHOM ens em trobat en la vida, que son molt difícils de solucionar i que sempre hi ha una sortida. No vol dir que sigui la més acertada, però sempre podem tirar endavant, SEMPRE!

Jo tal com estic ara mateix seria capaç de tot. Un tiu solter, crec que independent, crec que no sóc mala persona, que la gent m'aprecia,... es el moment de jugar una de les moltes partides finals que em trobaré en la meva vida. Així que "marchando" i aviam com surt, ja us faré 5 cèntims el pròxim post.

Per cert, tornaré a escriure amb més assiduïtat.

Apa gent! Una abraçada i fins aviat!

Achaos