Ahir llegia en un diari local l'entrevista a una dona que explicava com la vida li havia deixat moltes marques. El que explicava jo en l'altre post de les fotos, però aquest cop en forma de cops, marques, rascades, ... com el pas del temps en una roca.
Molts cops pensem que per molt DURA o DUR que sigui una cosa mai penses que es pot acabar gastant o trencant. Però l'únic que sap fer be l'ésser humà es busca com fer mal o poder trencar una pedra o altre element.
Un cop has fer mil coses per una persona sense esperar res a canvi, i veus com tu amb aquest temps que ha passat t'has anat erosionant, agotant, creman,... deixant MARQUES per tot el que ha passat, l'unic que et queda son 2 coses, canviar la dinamica, o deixar-ho. Si us hi fixe-ho això es tant aplicable amb una relació com en la vida amb convivencia o com cada moment de la nostra vida.
Se que cada persona te una "erosió" diferent però hi ha qui te la "pedra" més dura que d'altres i es podria fer una classificació segons aquest punt de vista:
PEDRA MOLT DURA - Persona que es capaç d'aguantar tot tipus de cosa poder seguir endevant, amb una gran força del control personal i amb gran capacitat de moure masses.
PEDRA DURA - Persona que sap controlar la majoria de circunstàncies i es capaç de fer moure murs, obrir i tancar portes.
PEDRA SEMIDURA - Es aquella persona que pot abarcar molts problemes i situacions sense esperar res a canvi però amb massa sentiment per poder oblidar el que ha fet.
PEDRA PULIDA - Es la tipica persona que sap el que vol, pero quan un PEDRA DURA O MOLT DURA es creuen en el seu camí perd el seu fi i segueix el d'aquests. Influenciable pero alhora capaça d'aportar moltes coses i ser molt espiritual.
PEDRA SEMIPULIDA - Persona totalment influenciable i que es incapaç de reaccionar en els moments dificils. es dona compte de les coses quan ja han passat i es capaç de caure en un mateix problema tota la seva vida. Te una part bona, saps estimar i ho fa amb moltes ganes i es completament capaça de ser feliç.
PEDRA GASTADA - Falta de capacitat mental, es a dir, es una persona que totes les decisions les prenen per ell. Es inconcient pero alhora sap fer que l'estimin i sap com conquistar a la gent amb el seu don de paraula. Sap escolta i sap rebre consells.
PEDRA MINI - Acostumen a ser les persones amb poca autoestima. Problemes familiar o de la infancia. Saben que tenen el recolsament de molta gent i s'agrafen a aquests de per vida. Solen ser bons amants i saben fer feliç a la seva parella.
PEDRA MICRO - Jo diria que son els millors de tots, ja que son els més sensitius. Amb gran capacitat per ESTIMAR, però alhora amb una gran percepció de la realitat. Tot hi que es deixen dur pel moment i per les situacions ideals. Saben que una cosa no es correcte, però com que apliquen el gran lema de "CARPE DIEM" doncs xoquen directament amb la realitat. Aquest error el saben reparar rapidament i aprenen a esquivar aquest tipus de situacions, aixo fa que siguin capaços d'evolucionar amb més velocitat que els demés.
Després de tot aixo, només us queda decidir quin tipus de PEDRA voldrieu ser...
Quina es la idea d'aquest post? Donar a entendre que jo pode podria ser una PEDRA DURA, però que també puc ser una PEDRA MICRO. Tot depen de nosaltres i com sempre dic, DEPEN DEL MOMENT que ens trovem en la nostra vida.
(aquesta llista l'acabo de crear jo de la meva imaginació, aixi que no crec que en trobeu una altre igual i si es aixi es que s'han copiat, ja que la majoria em coneixeu i crec que soc dels unics q pot crear una cosa aixi... )
Salutacions, xauuuuuuuuuu
1 comentarios:
Totes les experiències que vivim, per més petites o insignificants que ens puguin semblar, per més anecdòtiques i peculiars que puguin ser, marquen la nostra vida. Tens tota la raó. I per això és important que les marques (les rascades i les ferides, però també els somriures i les abraçades) que ens deixa la vida estiguin presents en els nostres pensaments i també en les nostres accions.
Però ser conscient del nostre passat no té perquè hipotecar el nostre futur, tampoc el nostre present. És per això que jo aposto clarament per fer allò que en castellà diuen "borrón y cuenta nueva" perquè, sinó, correm el perill de recloure'ns en la nostra vitrina particular fent justament el contrari d'allò que realment sentim que hem de fer. Per què, si vivim al marge de la nostra realitat, d’allò que volem i sentim, què serà de nosaltres?
A la vida, ens foten garrotades. De vegades, moltes garrotades. Però quantes vegades hem rebut un somriure, un petó, una abraçada d’agraïment? Moltes, de ben segur.
Diuen els experts que la memòria és selectiva. I sincerament, crec que l’encerten. La memòria és selectiva perquè, massa sovint, no ens porta els bons records sinó que ens fa reviure els mals moments. La memòria és selectiva, i també perversa. Sóc del parer que, per més vegades que hàgim allargat la mà i ens hagin acabat per prendre el braç sencer sense que la nostra actuació fos valorada, no hem d’acabar per renunciar a actuar com el cor ens dicta. Si així ho féssim, no seríem feliços. I que busquem sinó la felicitat?
Publicar un comentario en la entrada